DECLARACIÓ UNIVERSAL

DELS DRETS DELS ANIMALS DE 1978.

Aquesta declaració fou adoptada per La Lliga Internacional dels Drets dels Animals, durant les Jornades sobre els drets dels animals celebrades a Londres del 21 al 23 de setembre de 1977, i fou proclamada solemnement el 15 d’octubre de 1978 a la Casa de l’UNESCO a París.

La Declaració Universal dels Drets dels Animals constitueix una postura filosòfica en la relació que s’ha d’establir entre l’espècie humana i la resta d’espècies, amb les quals compartim el planeta.

Aquesta declaració mai no ha estat reconeguda ni per l'UNESCO, ni per l'ONU, això és un mite. La casa de la UNESCO de París va ser arrendada per aquest event. Però seria molt interesant que aquest document fos recongut per les nostres administracions públiques.

En ordenances municipals i algunes lleis autonòmiques com la d'Andalucía es fa referència a la declaració.

Ley 11/2003, de 24 de noviembre, de Protección de los Animales.

A l'exposició de motius és menciona aquesta Declaració...

La Declaració Universal dels Drets dels Animals és un texte de referència de la que emanen principis fonamentals per a la protecció dels nostres germans els animals "no humans", i alguns textes legals intenten adoptar el seu esperit i la mencionen com a referència.

DECLARACIÓ UNIVERSAL DELS DRETS DELS ANIMALS.

Preàmbul.

Considerant que tot animal posseeix drets.

Considerant que la ignorància i el menyspreu i rebuig d’aquests drets han conduït i segueixen conduint a l’home a cometre crims contra la naturalesa i contra els animals.

Considerant que el reconeixement, per part de l’espècie humana, dels drets a l’existència d’altres espècies d’animals constitueix el fonament de la coexistència de les espècies al Món.

Considerant que l’espècie humana comet genocidi i existeix l’amenaça que continuï cometent-lo.

Considerant que el respecte envers els animals per part de l’home resta lligat al respecte dels humans entre ells mateixos.

Considerant que l’educació ha d’ensenyar, des de la infantesa, a observar, comprendre, respectar i estimar els animals.

Per tot això, es proclama el següent:

Article 1r.

Tots els animals neixen iguals davant la vida i tenen els mateix dret a l’existència.

Article 2n.

a) Tot animal té dret al respecte.

b) L’ésser humà, com espècie animal, no pot atribuir-se el dret d’exterminar els altres animals o explotar-los violant aquest dret.

c) L’ésser humà té l’obligació de posar els seus coneixements al servei dels animals.

d) Tots els animals tenen dret a l’atenció, a les cures i a la protecció de l’home.

Article 3r.

a) Cap animal serà sotmès a maltractaments ni actes cruels.

b) Si fos necessària la mort d’un animal, aquesta ha de ser instantània, indolora i no generadora d’angoixa.

Article 4t.

a. S’estableix el dret a la llibertat dels animals salvatges a viure i créixer al ritme i en les condicions pròpies de la seva espècie, i a viure en el seu medi natural, ja sigui terrestre, aeri o aquàtic, a reproduir-se i a poder complir el seu cicle natural de vida.

b. Tota privació de llibertat, encara que sigui amb finalitats educatives, és contrària a aquest dret.

Article 5è.

a. Tot animal pertanyent a una espècie que visqui tradicionalment en l’entorn humà, té dret a viure i créixer al ritme i en les condicions de vida i de llibertat que siguin pròpies de la seva espècie.

b. Tota modificació de l’esmentat ritme o les esmentades condicions que fos imposada per l’home amb finalitats mercantils, és contrària a l’esmentat dret.

Article 6è.

a. Tot animal que l’home ha escollit com a company té dret que la durada de la seva vida sigui conforme a la seva longevitat natural.

b. L’abandonament d’un animal és un acte cruel i degradant.

Article 7è.

Tot animal de feina té dret a gaudir d’una limitació raonable en el temps i la intensitat del seu treball, a una alimentació adequada i al repòs.

Article 8è.

a. Es condemna tota experimentació científica amb animals que impliqui un patiment, tant físic com psicològic, puix que el patiment és totalment incompatible amb els drets dels animals, tant si es tracta d’experiments mèdics, científics, comercials o de qualsevol altra naturalesa.

b. Han de ser utilitzades i desenvolupades tècniques alternatives a l’experimentació animal.

Article 9è.

Quan un animal és criat per a l’alimentació, ha de ser nodrit, allotjat, instal·lat, transportat i sacrificat, sense que d’això resulti per a ell motiu d’ansietat o dolor.

Article 10è.

a. Cap animal ha de ser explotat per esbarjo o divertiment de l’ésser humà.

b. Els espectacles i exhibicions que fagin ús o es serveixin d’animals són incompatibles amb la dignitat de l’animal.

Article 11è.

Tot acte que impliqui la mort innecessària d’un animal és un crim contra la vida, és a dir un biocidi.

Article 12è.

a. Tot acte que provoqui la mort d’un gran nombre d’animals salvatges és un genocidi, és a dir, un crim contra l’espècie.

b. La contaminació i la destrucció de l’ambient natural condueixen al genocidi.

Article 13è.

a. Un animal mort ha de ser tractat amb respecte.

b. Les escenes de violència en què els animals són víctimes, han de ser prohibides en el cinema i la televisió, llevat que tenguin la finalitat de donar mostra dels atemptats contra els drets dels animals.

Article 14è.

a. Els organismes de protecció i salvaguarda dels animals han de ser representats a nivell governamental.

b. Els drets dels l’animals han de ser defensats per la llei com ho són els drets de l’home.

______________________________________________________

Aquesta declaració fou adoptada per La Lliga Internacional dels Drets dels Animals, durant les Jornades sobre els drets dels animals celebrades a Londres del 21 al 23 de setembre de 1977, i fou proclamada solemnement el 15 d’octubre de 1978 a la Casa de l’UNESCO a París.

La Declaració Universal dels Drets dels Animals constitueix una postura filosòfica en la relació que s’ha d’establir entre l’espècie humana i la resta d’espècies, amb les quals compartim el planeta.