d)Les tirades i els campionats de tir de guàtleres llançades a màquina, sempre que siguin promogudes i controlades per la Federació Balear de Caça i que tenguin l’autorització de la conselleria competent en matèria de caça. Aquest esport es regirà pel reglament de campionats de guàtleres llançades a màquina de la Federació Espanyola de Caça. Apartat afegit per la Llei 10/2003 de 22 de desembre de mesures tributàries i administratives, article 19-2. num. 23741. BOIB 179 EXT 29/12/2003.
En cap cas, les festes en les quals els animals puguin ser objecte de maltractaments gaudiran de cap tipus de suport o subvenció d'institucions públiques de les Balears.
3.- No es permetrà l’entrada als espectacles a què fa referència l’apartat anterior als menors de setze anys.
Article 5.
EI sacrifici dels animals s'efectuarà de forma instantània i indolora, i sempre amb I'atordiment o la pèrdua de consciència del mateix, amb excepció de les corregudes de bous i tirs de colomí.
Article 6.
Les quadres, estables i demés allotjaments per donar cobro als animals hauran de:
a) Ser estancs respecte del medi exterior.
b) Estar ben ventilats.
c) Reunir les condicions higièniques establertes reglamentàriament en qualsevol normativa específica o en les disposicions de la Comunitat Econòmica Europea.
d) Tenir unes dimensions mínimes per animal, tant en superfície com en altària, que es determinarà reglamentàriament i que en qualsevol cas permetran l’estada còmoda de l’animal.
e) Disposar de tancaments o altres estris que sense produir-los danys o molèsties físiques evitin les fugues. Així mateix n’hauran de disposar els espais a cel obert destinats a l’exercici físic de l’animal o al pastoreig.
f) Disposar de sistemes de proveïment d’aigua potable, de subministrament d’aigua a pressió per a la neteja i l’evacuació de líquids residuals, per a les espècies que ho requereixin.
Article 7.
1. Els hipòdroms, centres d’equitació, guarderies i d’altres establiments on es puguin produir concentracions periòdiques d’èquids, hauran de ser declarats Nuclis Zoològics.
2. Aquests hauran de complir així mateix amb allò que ve determinat respecte dels animals de companyia en els articles 15.2, 16, 18.1.a, 18.1.c i 18.2 d’aquesta llei.
3. Cada establiment haurà de comptar amb un femer que es mantindrà en condicions higièniques necessàries per tal d’evitar les males olors i la proliferació de larves d’insectes.
Article 8.
1. Els animals durant els seu transport, hauran de ser protegits d e la pluja i de les temperatures extremades.
2. Els animals hauran de disposar d’espai suficient durant el seu transport. La superfície mínima per animal dels mòduls de transport es regularà reglamentàriament en funció de les dimensions de l’espècie.
3. Durant el transport, els animals rebran una alimentació i seran abeurats a intervals convenients, d’acord
4. Els equips emprats per a la càrrega i descàrrega d’animals hauran de ser dissenyats per tal evitar-los danys i sofriments.
Article 9.
Els llocs destinats a l’estacionament o al repòs dels animals hauran de disposar d’aigua potable i el seu disseny n’haurà de permetre la protecció d’aquells contra la forta acció dels raigs de solars i la pluja.
Article 10.
La compravenda de tota classe d’animals només es podrà efectuar als establiments autoritzats, a les fires i als mercats autoritzats o directament de comprador a venedor als seus domicilis. Es prohibeix la compravenda ambulant de qualsevol espècie d’animal.
Article 11.
1. El posseïdor d’un animal, sense perjudici de la responsabilitat subsidiària del propietari, serà responsable dels danys, perjudicis i molèsties que ocasioni a les persones, coses, vies i espais públics i al medi natural en general, d’acord amb l’article 1905 del Codi Civil.
2. El posseïdor d’un animal, sense perjudici de la responsabilitat subsidiària del propietari, serà responsable d’adoptar les mesures necessàries per impedir que els animals embrutin les vies i els espais públics o que produeixin molèsties al veïnatge.
3. Les infraccions i sancions corresponents a l’apartat anterior seran regulades al respecte per les ordenances municipals.
TÍTULO II. DELS ANIMALS DE COMPANYÍA.
CAPÍTOL I. NORMES GENERALS.
Article 12.
Als efectes d’aquesta llei, es consideraran animals de companyia els domèstics que conviuen amb l’home sense que aquest persegueixi, per això, finalitat de lucre.
Article 13.
1. Les Conselleries d’Agricultura i Pesca i de Sanitat i Seguretat Social podran ordenar, per raons de salut pública de sanitat animal, la vacunació o tractament obligatori dels animals de companyia.
2. La corporació local competent també haurà d’ordenar l’aïllament d’animals de companyia en el cas de sospita o diagnòstic d’una malaltia transmissible a l’home, per tal de sometrel’s a observació o a un tractament curatiu, sota direcció facultativa. També podrà ordenar la seva confiscació per les mateixes causes per procedir-ne en el seu cas, al seu sacrifici, amb la supervisió del manescal corresponent.
3. Els facultatius dels Serveis Veterinaris de la Comunitat Autònoma i les clíniques i consultoris veterinaris hauran de dur un arxiu amb la fitxa clínica dels animals objecte de vacunació o de tractament obligatori, que estarà a disposició de l’autoritat competent.
Article 14.
1. Els posseïdors de cans, que ho siguin per qualsevol títol, hauran de censar-los a l’ajuntament del municipi on resideixen habitualment dins el termini màxim de sis mesos, comptats a partir del seu naixement. L’animal durà necessàriament la seva identificació censal de forma permanent.
2. La Conselleria d’Agricultura i Pesca podrà establir l’obligatorietat de censar altres espècies d’animals de companyia.
3. Així mateix podrà regular el sistema d’identificació dels animals censats i, en el seu cas, podrà establir l’obligatorietat que sigui per tatuatge o altres mitjans indelebles.
CAPÍTOL II. DELS ESTABLIMENTS.
Article 15.
1. Les guarderies, els canòdroms, los establiments de cria, les escoles d’ensinistrament i d’altres establiments que puguin mantenir durant llargs períodes de temps els animals els animals de companyia, hauran de ser declarats Nuclis Zoològics per la Conselleria d’Agricultura i Pesca com a requisit imprescindible per al seu funcionament.
2. Reglamentàriament es definiran cadascuns dels establiments a què fa referència l’apartat anterior.
3. En un lloc visible de l’entrada principal es col·locarà una placa o cartell on s’indicarà el nom i el número de Document d’Identitat de la persona responsable del centre, així com el nom, domicili i telèfon de l’establiment i el seu número d’inscripció en el Registre de Nuclis Zoològics de les Illes Balears.
Article 16.
1. Cada Centre durà un registre amb les dades de cadascun dels animals que hi ingressin i de la persona responsable, aquest registre estarà sempre a disposició de les autoritats competents.
2. La Conselleria d’Agricultura i Pesca determinarà les dades que hauran de constar en el registre.
Article 17.
1. Els propietaris o posseïdors de cans i moixos que hagin d’ingressar als establiments a què fa referència l’article 15, hauran de demostrar mitjançant l’exhibició de les corresponents certificacions veterinàries que, amb antelació mínima d’un mes i màxim d’un any, han estat sotmesos a les vacunacions i als tractaments que es fixin per la Conselleria d’Agricultura i Pesca. També serà necessari per ingressar en aquest centres, acreditar la vacunació per malalties contagioses que reglamentàriament es determinin.
2. La Conselleria d’Agricultura i Pesca podrà regular les mesures necessàries que hauran de complir els establiments per a animals de companyia per tal d’evitar contagis entre els animals residents.
Article 18.
1. Els establiments a què fa referència aquest capítol hauran de:
a. Disposar d’habitacles suficientment alts perquè els animals hi puguin estar amb el cap alt i suficientment amples.
b. Disposar d’un parc annex al habitacle, de trespol impermeable i no llenegadís.
c. Disposar així mateix de parcs oberts acotats, amb sòl natural o terra picada perquè els animals puguin fer exercici.
2. La Conselleria d’Agricultura i Pesca podrà regular les dimensions mínimes dels habitacles i parcs, ja siguin tancats o oberts, a què fa referència l’apartat anterior, en funció de l’espècie animal i de la grossària de cada subespècie.
Article 19.
Els establiments destinats a l’empiulament d’animals de companyia, a més de les normes generals establertes en aquesta llei, hauran de:
a. Disposar d’aigua calenta a la temperatura mínima establerta reglamentàriament.
b. Disposar de mecanismes d’eixugament amb els sistemes necessaris per tal d’impedir la producció de cremades a l’animal.
c. Disposar, a les taules de treball, de sistemes de seguretat capaços d’impedir l’estrangulació dels animals en el cas que intentin saltar a terra.
Article 20.
Els establiments destinats a animals de companyia que no sigun mamífers hauran de disposar, d’habitacles tancats que hauran de complir amb les condicions que reglamentàriament s’estableixin.
CAPÌTOL III. DE LA TINENÇA I DE LA CIRCULACIÓ.
Article 21.
Els posseïdors d’animals de companyia hauran de mantenir-los nets i també hauran de mantenir els habitacles que els alberguin en bones condicions de cura i pulcritud. En concret:
a. Els habitacles dels cans que hagin de romandre la major part del dia a l’exterior, hauran de ser construïts amb materials impermeables que els protegeixin de les inclemències del temps i seran ubicats de forma tal que no estiguin exposats directament de forma prolongada a la radiació solar ni a la pluja. L’habitacle serà suficientment llarg per tal que hi càpiga folgadament l’animal, l’altària haurà de permetre romandre l’animal dret amb el coll i el cap estirats; la seva amplària serà suficient perquè l’animal pugui donar la volta dins l’habitacle; la base d’aquest consistirà amb una solera construïda, si pertoca, sobre la superfície del terreny natural.
b. Les gàbies dels ocells tendran unes dimensions en consonància amb les seves necessitats fisiològiques i etològiques.
c. Les dimensions dels habitacles d’altres animals de companyia es determinaran reglamentàriament.
Article 22.
1. Quan els cans hagin d’estar fermats en un punt fix, la longitud del fermall no podrà ser, en cap cas, inferior de tres metres i serà com a mínim la mida resultant de multiplicar per quatre la longitud de l’animal, presa des del morro fins on comença la cua. Sempre que sigui possible, la cadena de subjecció de l’animal es disposarà de forma que pugui córrer al llarg d’un fil-ferro de major longitud aplicable. L’animal sempre ha de poder arribar amb comoditat a l’habitacle per poder-se guarir i a un recipient amb aigua potable.
2. Si el ca ha de romandre fermat la major part del temps és obligatori deixar-lo lliure per tal que pugui fer exercici una hora la dia, coma mínim.
3. Es prohibeix fermar d’altres animals de companyia.
Article 23.
1. Es prohibeix el trasllat d’animals de companyia a llocs que no compleixin les condicions establertes al paràgraf a) de l’apartat 1 de l’article 18 o, en el seu cas, a l’article 20, que no tenguin ventilació o no garanteixin una temperatura no extrema.
2. No obstant l’establert a l’apartat anterior i sense perjudici de complir amb les condicions de ventilació i temperatura, es podran transportar animals de companyia en habitacles que no reuneixin les condicions d’altària o de superfície del paràgraf a) de l’apartat 1 de l’article 18, sempre i quan la durada del viatge no sigui de més d’una hora i mitja.
3. Quan els animals de companyia hagin d’estar en vehicles estacionats s’adoptaran les mesures pertinents perquè la ventilació i la temperatura siguin adequades.
Article 24.
1. L’autoritat competent podrà prohibir l’accés d’animals de companyia als transports col·lectius durant les hores de màxima concurrència, excepte en el cas dels cans llàtzer.
2. Els conductors de taxi podran acceptar animals de companyia de manera discrecional, amb el dret de cobrar el corresponent suplement que hagués autoritzat l’autoritat competent.
CAPÍTOL IV. DELS CONCURSOS I DE LES EXPOSICIONS.
Article 25.
Els locals destinats a concursos o exposicions de les distintes races d’animals de companyia hauran de complir amb els requisits següents:
a. Disposar de local-infermeria a cura de facultatiu veterinari on es pugui atendre aquells animals que necessitin assistència.
b. Disposar d’una farmaciola bàsica amb el material imprescindible per a la pràctica de la cirurgia menor i amb l’equipament farmacèutic mínim que es disposi reglamentàriament.
c. En cas de celebrar-se a l’aire lliure, hauran d’adoptar-se les mesures necessàries per preservar els animals de la pluja i l’acció extremada dels raigs solars.
d. Les entitats que organitzin concursos i exposicions estiran obligats a la desinfecció dels locals o llocs on es celebrin.
e. Serà preceptiu per a tots els animals que siguin presentats a concursos i exposicions l’exhibició de la corresponent cartilla de vacunacions d’acord amb el que estableix l’article 17.
TÍTOL III. DELS ANIMALS DOMESTICATS I DELS SALVATGES EN CAPTIVITAT.
Article 26.
1. Queda prohibida la tinença d’animals perillosos per a l’home en llocs indegudament tancats i la seva circulació en espais públics o en locals oberts al públic, així com la tinença d’animals d’espècies protegides per normes internacionals d’aplicació a Espanya, estatals o autonòmiques.
2. Sense perjudici de l’establert a l’article següent, també queda prohibida la tinença d’animals salvatges que no s’adaptin a la captivitat, excepte per motius d’investigació científica o conservació de les espècies. No obstant això, reglamentàriament es podran fer excepcions en aquest paràgraf.
Article 27.
Els parcs zoològics, aquaris, dolfinaris i d’altres establiments destinats a l’exhibició d’animals domesticats o salvatges en captivitat seran declarats Nucli Zoològic per la Conselleria d’Agricultura i Pesca. A tal efecte hauran de presentar el projecte d’instal·lació i la llista d’animals que tenen. Les modificacions en aquesta llista es comunicaran a la Conselleria perquè pugui realitzar les anàlisis necessàries i, en el seu cas, prendre les mesures oportunes per evitar qualsevol contagi potencial.
Article 28.
Aquests establiments hauran d’acomplir els requisits establerts als articles 15.2, 16, 18 i 20 d’aquesta llei, així com els que reglamentàriament s’estableixin. En qualsevol cas, hauran d’adoptar las mesures oportunes para a la prevenció de possibles atacs dels animals a l’home.
TÍTOL IV. DISPOSICIONS COMUNES ALS ANIMALS DE COMPANYIA, DOMESTICATS O SALVATGES EN CAPTIVITAT.
CAPÍTOL I. DE L’ACOLLIMENT D’ANIMALS VAGABUNDS O ABANDONATS.
Article 29.
1. Es considerarà que un animal és vagabund si no du identificació ni va acompanyat de cap persona.
2. Es considerarà que un animal està abandonat si a pesar d’anar provist d’identificació, circula lliurament sense la companyia de cap persona.
3. Els cans domesticats provists de collar de mes de quinze centímetres quadrats o de qualsevol altre tipus homologat d’identificació tendran, en qualsevol cas, la consideració d’animal vagabund o abandonat. Contràriament, els altres animals domesticats no seran considerats com a tals i podran ser objecte de caça, pesca o recollida d’acord amb la legislació al respecte.
Article 30.
1. Els ajuntaments o en el seu cas l’entitat supramunicipal corresponent hauran de procedir a la recollida dels animals vagabunds o abandonats i acollir-los fins que siguin recuperats, cedits o sacrificats.
2. El termini per recuperar un animal vagabund serà de quinze dies comptats a partir de la seva recollida.
3. El propietari d’un animal abandonat haurà de ser assabentat per l’ajuntament o entitat supramunicipal que aquest ha duit a terme la seva recollida i tendrà un termini per recuperar-lo de vuit dies comptats a partir de la recepció de l’avís.
4. Els propietaris d’animals vagabunds o abandonats hauran d’abonar les despeses originades pel seu manteniment, prèviament a la recuperació a la que fan referència els dos apartats anteriors. A tal efecte la corporació local afectada podrà establir la taxa corresponent.
Article 31.
1. Una vegada transcorreguts els terminis legals per a la seva recuperació, els animals podran ser cedits a tercers o bé sacrificats.
2. Els animals no recuperats no podran ser sacrificats fins al sisè dia comptat a partir de la finalització del termini establert en l’article anterior per a la seva recuperació.
3. Durant el període a que fa referència l’apartat anterior, l’ajuntament o entitats supramunicipals afectada donarà publicitat de l’existència de l’animal que pot ser cedit a tercer amb l’objecte d’afavorir la seva adopció.
Article 32.
1. El sacrifici i l’esterilització dels animals vagabunds o abandonats es realitzarà sota control i la responsabilitat d’un veterinari.
Article 33.
Amb la finalitat de procedir a l’establert en els articles anteriors, l’ajuntament o entitat supramunicipal competent organitzarà el Servei d’ acolliment d’animals vagabunds o abandonats, o bé concertarà la realització d’aquest servei amb les associacions a què fa referència el títol VI d’aquesta Llei. Per això s’haurà de de disposar de les instal·lacions precises per al seu depósit temporal i dels utensilis necessaris per a la seva recollida i sacrifici.
Els procediments de recollida i transport, així com els sistemes d’allotjaments hauran d’ajustar-se a l’establert en el Títol I d’aquesta llei.
Article 34.
1. Els propietaris d’animals a que fa referència el present títol podran entregar-los al Servei d’ acolliment d’animals vagabunds o abandonats del seu municipi per a que s’en procedeixi a la seva donació a tercers o al seu sacrifici.
2. Aquests animals no podran ser sacrificats durant els quinze dies següents a la seva entrega; durant aquest període de temps es donarà publicitat sobre l’ existència de l’animal que pot ser cedit a tercer.
Article 35.
1. Qui trobàs un animal vagabund o abandonat l’haurà d’entregar al Servei d’acolliment del municipi on estigui l’animal, que li donarà cobro durant quinze dies a efectes de devolució al seu propietari. Al mateix temps, manifestarà el seu desig o no de quedar-se’l en propietat si no n’apareixia el seu propietari.
2. En el primer cas se li entregarà l’animal als setze dies de l’acolliment; en el segon, s’aplicarà l’establert en els articles 30, 31 i 32 de la present Llei.
CAPÍTOL II. DELS ESTABLIMENTS DE VENDA D’ ANIMALS.
Article 36.
1. Els establiments dedicats a la compravenda dels animals a que fa referència aquest títol podran simultanejar aquesta activitat amb la venda d’aliments o complements per a la seva tinença, circulació, ensinistrament o empiulament.
2. Aquests establiments hauran de complir, sense perjudici de les altres disposicions que els siguin d’aplicació, amb els següents requisits:
a. Als efectes del compliment de l’establert en el Capítol Segon del Títol II d’aquesta llei, aquests tendran la consideració de guarderies.
b. El venedor donarà al comprador en el moment de l’entrega de l’animal, un document subscrit per ell mateix on s’especifiquin sota la seva responsabilitat els següents extrems:
· Espècie, raça, varietat, edat, sexe i senyals somàtiques més aparents.
· Documentació acreditativa, lliurada per facultatiu competent, en cas que l’animal s’entregui vacunat contra malalties.
· Document d’inscripció en el Llibre d’orígens de la raça, si així s’hagués acordat en el pacte transaccional.
· Justificant de la venda de l’animal.
c. Els mamífers no podran ser venuts fins transcorreguts quaranta dies des de la data del seu naixement i hauran de mostrar totes les característiques pròpies dels animals sans i ben nodrits.
d. Els mostradors on s’exhibeixin els animals no estaran sotmesos a l’acció directa dels raigs solars en el ben entès que hauran de mantenir la temperatura i condicions que millor s’ajustin al seu hàbitat natural.
3. El text del paràgraf b) de l’ apartat anterior serà exposat a la vista del públic, en lloc preferent i amb tipografia de fàcil lectura.
4. El venedor tendrà l’obligació d’extendre justificant de la venda del animal.
Article 37.
1. Els animals als que fa referència aquest Títol no podran ser objecte de premi en cap joc d’atzar.
2. Els animals domesticats i els salvatges en captivitat no podran ser objecte de transacció en fires i mercats, la finalitat dels quals es concreta a les espècies de producció, de treball i de companyia, excepte en cas de costums tradicionals a fires o concursos.
3. Queda prohibit l’ús d’animals a la via pública o establiments públics com elements essencials o complementaris per a reclams publicitaris o d’altres activitats lucratives.
Queden exceptuats els treballs de filmació de pel·lícules o anuncis publicitaris, sempre que compti amb l’autorització corresponent.
4. En qualsevol cas es permetran els vivers d’espècies destinades al consum humà en establiments de restauració.
TÍTOL V. DE LA VIGILANCÍA I DE LA INSPECCIÓ.
Article 38.
1. Correspon als ajuntaments o, en el seu cas, a les entitats supramunicipals:
a. Confeccionar i mantenir al dia els censos de les espècies d’animals a què fa referència aquesta llei.
b. Recollir, donar, esterilitzar o sacrificar els animals vagabunds, abandonats o entregats pel seu propietari o posseïdor.
c. Albergar aquests animals durant els períodes de temps assenyalats en aquesta llei.
d. Inspeccionar els establiments de guarderia, ensinistrament , empiulament i compravenda d’animals de companyia, domesticats o salvatges en captivitat.
e. Tramitar i, en el seu cas, resoldre els corresponents expedients sancionadors per infraccions d’aquesta llei.
2. Les entitats col·laboradores de la Conselleria d’Agricultura i Pesca podran assumir mitjançant conveni amb l’ajuntament competent les funcions descrites i compreses a l’article 42, exceptuant les d’inspecció i sanció.
3. Els censos municipals a què fa referència el paràgraf a) de l’apartat 1 hauran d’ésser remesos anualment a la Conselleria d’Agricultura i Pesca.
Article 39.
El servei de cens, vigilància i inspecció municipal podrà ser objecte d’una taxa fiscal.
Article 40.
En cas de que un ajuntament no realitzi, bé directament o bé mitjançant convenis amb les entitats col·laboradores, les funcions a què fa referència aquest títol, la Conselleria d’Agricultura i Pesca procedirà a l´organització dels serveis que haguin de realitzar-los, i serà la respectiva entitat local la que correrà amb les despeses que se’n puguin derivar.
TITOL VI. – DE LES ASSOCIACIONS PER A LA PROTECCIO I DEFENSA DELS ANIMALS.
Article 41.
1. Als efectes d’aquesta llei, tendran la consideració d’associacions per a la protecció i defensa dels animals aquelles que siguin legalment constituïdes, sense ànim de lucre i tenguin com a finalitat concreta la protecció i defensa dels animals.
2. Les associacions per a la protecció i defensa dels animals que reuneixin els requisits determinats reglamentàriament podran obtenir el títol d’entitats col·laboradores de la Conselleria d’Agricultura i Pesca a l’objecte de coadjuvar al millor compliment d´aquesta llei i com a tals seran inscrites en un registre creat a tal efecte per la Conselleria.
Article 42.
La Conselleria d’Agricultura i Pesca i, en el seu cas, les corporacions locals podran convenir amb les entitats col·laboradores la realització de les següents funcions:
a) Recollida d’animals vagabunds o abandonats, així com els entregats pels seus propietaris.
b) L’ús dels seus albergs per a depòsits d’animals durant els terminis assenyalats als articles 30 i 31, durant les quarantenes que estableixi la legislació sanitària vigent o durant les que puguin establir-se.
c) Procedir a la donació a tercers o al sacrifici eutanàsic d’acord amb l’establert en aquesta llei.
d) Inspeccionar els establiments relacionats amb els animals de companyia, domesticats o salvatges en captivitat i cursar, en el seu cas, les corresponents denúncies davant l’autoritat competent per a la instrucció del corresponent expedient sancionador.
Article 43.
Els agents de l’autoritat prestaran la seva col·laboració a les entitats col·laboradores, per a les gestions que tenguin relació amb el compliment d´aquesta llei.
Article 44.
La Conselleria d’Agricultura i Pesca podrà establir ajudes econòmiques per a les seves entitats col·laboradores i corporacions locals prèvia presentació per aquestes d’una memòria amb el corresponent estudi econòmico-finacer on s’especifiquin les activitats a finançar i les distintes fonts de recursos.
TÍTOL VII.- DE LES INFRACCIONS I DE LES SANCIONS.
Capítol Primer.- De les infraccions.
Article 45.
Als efectes de la present llei, les infraccions es classifiquen en lleus, greus i molt greus.
Article 46.
1. Seran infraccions lleus:
a) La possessió d’un animal no censat d’acord amb l’article 14 de la present Llei.
b) La no possessió o la possessió incompleta d’un arxiu amb les fitxes clíniques dels animals objecte de vacunació i/o de tractament obligatori.
c) La venda d’animals als menors de devuit anys i als incapacitats sense l’autorització dels qui en tenguin la pàtria potestat o la custodia.
d) La possessió d’un animal sense que consti en el corresponent cens obligatori.
e) El transport d’animals amb vulneració dels requisits establerts a l’article 8.
f) L’ús d’estris destinats a limitar o impedir la mobilitat dels animals en condicions prohibides.
g) L’incompliment per part del posseïdor de l’animal de l’establert en el Capítol Tercer Títol II.
h) L’incompliment de qualsevol norma o prescripció assenyalada en aquesta llei, que no estigui classificada com a greu o molt greu.
2. Seran infraccions greus:
a) Obligar els animals a treballar o a produir en cas de malaltia o desnutrició, o a una sobreexplotació que pugui posar en perill la seva salut.
b) El subministrament a un animal de substàncies no permeses, sempre i quan això no suposi perjudici a un tercer.
c) L’esterilització, la pràctica de mutilacions innecessàries, les agressions físiques greus i el sacrifici d’animals sense control facultatiu o en contra de l’establert per la present llei.
d) Les agressions físiques que produeixen lesions greus.
e) L’abandonament no reiterat d’un animal.
f) L’alienació d’animals amb malaltia no contagiosa, tret que aquest extrem fos desconegut pel venedor en el moment de la transacció.
g) La venda a laboratoris, clíniques o altres establiments per a experimentació, sense autorització de la Conselleria d’Agricultura i Pesca.
h) La venda ambulant d’animals fora dels mercats i fires legalitzades.
i) La no vacunació o la no realització de tractaments sanitaris obligatoris.
j) La possessió, exhibició, compravenda, cessió, donació o qualsevol altra forma de transmissió d’animals la qual espècie estigui inclosa en els apèndixs II i III de la CITES o C2 de la Legislació Comunitària sobre la mateixa convenció, sense els corresponents permisos d’importació.
k) L’incompliment de l’establert en els articles 6 i 7, en els Capítols Segon i Quart del Títol II i en el Capítol II del Títol IV pels establiments per al manteniment temporal d’animals.
l) La tenència d’animals salvatges que no s’adaptin a la captivitat en les condicions establertes a l’article 26.2.
3. Seran infraccions molt greus:
a) L’abandonament d’animals de companyia, domèstics o salvatges en captivitat, o el reiterat encara que sigui individualitzat.
b) El subministrament de substàncies no permeses als animals, excepte en el cas contemplat al paràgraf c) de l’apartat anterior.
c) L ‘alienació d’animals amb malaltia contagiosa, tret que fos indetectable en el moment de la transacció.
d) La celebració d’espectacles de bregues de galls o d’altres animals, siguin o no de la mateixa espècie, o d’animals amb l’home.
e) L’ús d’animals en festes o espectacles en què aquests puguin ésser objecte de danys, sofriments, tractaments antinaturals, maltractaments, burles o en els que es puguin ferir la sensibilitat de l’espectador.
f) Quan no es compleixin les condicions establertes en el paràgraf a) de l’apartat 2 de l’article 4.
g) Els certàmens de tir al colomí quan no es compleixin les condicions establertes en el paràgraf b) de l’apartat 2 de l’article 4.
h) La possessió, exhibició, compravenda, cessió, donació o qualsevol altra forma de transmissió d’animals o de les seves parts o derivats, la qual espècie estigui inclosa a l’apèndix i de la CITES o al C1 de la Legislació Comunitària sobre la mateixa Convenció, sense els corresponents permisos d’importació.
Capítol Segon.- De les sancions.
Article 47.
1.- Les infraccions comeses contra els preceptes d´aquesta llei seran sancionades amb multes de 10.000 a 2.500.000 de pessetes.
2.- La imposició d’una multa per falta molt greu podrà comportar la confiscació dels animals objecte de la infracció.
3.- Els establiments on es cometessin de forma reiterada infraccions molt greus podran així mateix ser objecte de tancament temporal, durant un període màxim de dos anys.
Article 48.
1.- Les infraccions lleus seran sancionades amb multa de 10.000 a 50.000 pessetes; les greus, amb multa de 50.001 a 250.000 pessetes; i les molt greus ho seran amb multa de 250.001 a 2.500.000 pessetes
2.- Les conductes susceptibles de sanció administrativa, una vegada tipificades d’acord amb l’article 46 i en cas de ser objecte de sanció divisible o multa es graduaran segons els següents criteris:
a) La transcendència social i el perjudici causat per la infracció comesa.
b) L’ànim de lucre il·lícit i la quantia del benefici obtingut en la comissió de la infracció.
c) La reiteració o reincidència.
3.- En cas de reincidència, s’imposarà la sanció màxima del nivell que correspongui. I si a aquesta ja li havia correspost una sanció en el seu grau màxim, la infracció serà qualificada en el nivell immediatament superior.
4.- Als efectes de la present llei, hi haurà reincidència quan existeixin dues resolucions fermes pel mateix fet infractor en el període de dos anys o tres per fets de distinta naturalesa en el mateix període.
Article 49.
La imposició de qualsevol sanció prevista per la present llei no exclou la responsabilitat civil i l’eventual indemnització de danys i perjudicis que puguin correspondre al sancionat.
Article 50.
1.- Per imposar les sancions a les infraccions previstes per la present llei caldrà seguir el procediment sancionador regulat per la Llei de Procediment Administratiu.
2.- Els ajuntaments podran instruir, en qualsevol cas, els expedients infractors i resoldre’ls o, en el seu cas, elevar-los a l’autoritat administrativa competent perquè els resolgui.
3.- Les administracions públiques Local i Autonòmica per elles mateixes o mitjançant entitats col·laboradores de la Conselleria d’Agricultura i Pesca podran retirar els animals objecte de protecció sempre que hi hagi indicis d’infracció de les disposicions de la present llei amb caràcter preventiu fins a la resolució del corresponent expedient sancionador.
L’animal podrà ser tornat al seu propietari o passar a propietat de l’administració als efectes de l’article següent
Article 51.
Si el dipòsit prolongat de l’animal fos perillós per a la seva supervivència, i aquest fos d’origen silvestre, serà alliberat al seu medi per personal de la Conselleria d’Agricultura i Pesca. També podrà ser disposat a centres zoològics per a la seva reproducció en captivitat, si la situació de l’espècie ho fes aconsellable.
Article 52.
1.- La imposició de les sancions correspondran:
a) Al batle, en el cas d’infraccions lleus.
b) Al Ple de l’Ajuntament o de l’entitat supramunicipal competent, en el cas d’infraccions greus.
c) Al Conseller d’Agricultura i Pesca, en el cas de infraccions molt greus.
2.- En el cas que un ajuntament infringeixi la normativa establerta a la present llei, correspondrà a la Conselleria d’Agricultura i Pesca la instrucció del corresponent expedient i l’imposició de la sanció.
Article 53.
Les resolucions hagudes en els expedients incoats es podran recórrer en reposició davant l’òrgan que les hagués dictat, com a recurs previ a la interposició del procés contenciós administratiu.
Article 54.
1.- Les infraccions lleus a què es refereix aquesta llei, prescriuran als dos mesos d’haver-se comeses, les greus a l’any, i les molt greus als dos anys.
2.- El procediment sancionador caducarà als sis mesos de la seva paralització, i s’entendrà que així ha ocorregut quan no s’hagi duit a terme en aquest temps cap notificació d’actuació o diligència, sense perjudici que l’instructor de l’expedient pugui acordar un termini major en resolució motivada i notificada a l’interessat, quan la naturalesa o les circumstàncies de l’actuació o la diligència en curs ho requereixin.
DISPOSICIO TRANSITARIA UNICA
Les sancions previstes per aquesta llei i derivades de l’obligació de censar un animal, no podran correspondre sinó a infraccions comeses una vegada transcorregut un any des de la seva entrada en vigor.
DISPOSICIÓ ADDICIONAL PRIMERA.
El Consell de Govern, en el termini de sis mesos des de l’entrada en vigor de la present llei, dictarà les disposicions necessàries per a la seva execució i desenvolupament.
DISPOSICIÓ ADDICIONAL SEGONA.
La Comunitat Autònoma de les Illes Balears promourà companyes divulgadores del contingut de la present Llei entre els escolars i la resta dels ciutadans de les Illes Balears, també adoptarà les mesures corresponents que fomentin el respecte als animals i la seva defensa.
DISPOSICIO FINAL.
Aquesta llei entrarà en vigor el dia següent de la seva publicació al Butlletí Oficial de la comunitat Autònoma de les Illes Balears.
Per tant, ordén que tots el ciutadans guardin aquesta Llei i que els Tribunals i les Autoritats al quals pertoqui la facin guardar.
A Palma de Mallorca a 8 de abril de 1992.
Gabriel Cañellas Fons,
President.
B.O.C.A.I.B. nº58 14-05-1992. Pàg. 3810-3820.
